Monday, 6 July 2015

Verd fluorescent

Matisat amb blau, o groc, contrastat amb lila i vermell, acompanyat per marró i gris, i sempre amb el fons de blanc i negre.

Si el blau és coratge, el verd és alegria, el vermell és paciència i el lila, amistat... Ningú ha dit que els colors vulguin dir res, perquè són un espectre que veiem nosaltres amb el nostre filtre, i cadascú amb el seu. Així que el taronja pot relaxar, el blau animar i el negre il.luminar.

Perquè no som iguals, perquè sí ho som, però perquè el respecte és essencial, així és com el verd fluorescent té gust a gamba, el groc a pistatxo, el rosa a sardina i el blanc a espinacs. L'aroma de menta és del color del sol, i el perfum de mostassa i gingebre barrejats, són del color de la lluna.

La meva taula de fusta vola per les nits acompanyada dels cants de la Perla, i el llac de la muntanya fa ombra a tots els animalets del bosc de les bruixes de sota de casa.

Trobarem que un no, pot ser el sí més gran del món, i mentre es viu s'espera, i quan es descobreix el seu final, és com una columna de l'inrevés on tot el que no s'ha fet, té possibilitats de fer-se. No cal patir pel que no s'ha fet. Potser no calia, potser ja estava fet, i per què s'havia de fer?

L'avorriment és producte de la creativitat, i les estructures són el resultat dels somnis. Quan anirem a pescar? Quan no quedin peixos al riu. Quan el riu s'hagi transformat en una fulla verda fluorescent, contrastada amb lila i vermell, matisada amb blau o groc, acompanyada per marró i gris, i sempre amb el fons de blanc i negre.