Wednesday, 22 April 2015

Other lives

Tardor 2014, octubre - novembre, no recordo. Altres vides.

Un dia de desesperació profunda (típic en mi), vaig fer venir una persona que em va dir que en altres vides jo havia estat prostituta en una, i monja just en l'anterior. Suposo que m'ho puc creure o no, però de fet, tant li fa.

Suposo que totes les dones ho han estat en algun moment i no em va dir res de nou. Va fer un easy guess aprofitant la meva vulnerabilitat. Hagués estat fantàstic si ja m'hagués dit que he estat recol.lectora, esclava, dona de patrici, llevadora, pastora, militar, bruixa o marquesa. En el cas de ser home, doncs el seu homònim en masculí, afegint-hi metge, escrivà, caçador, rei, artista o pagès.


M'imagino com devia haver estat el meu temps com a prostituta al sud de França (crec que em va dir el sud de França, molt novel.lesc, això sí). Sembla ser que a mi no m'agradava, que m'hi vaig trobar obligada per pura necessitat vital. Passaria gana, i la manera més fàcil era tirar-me al carrer a recol.lectar quatre francs a canvi del meu propi cos. Les seves paraules textuals van ser que jo "hacía la calle", o sigui, que de bordell fi i elegant res. Que de clients educats, tampoc. En fi, suposo que tota una experiència traumàtica...

Algunes dones potser no tenen tants problemes, i fins i tot escullen elles aquest destí, però jo era de les que sí en tenia, segons les seves paraules. No em va dir si hi havia fills pel mig, però no ho dubtaria pas, i potser és el que em va fer decantar-me per aquest ofici fàcil i que tota dona pobra s'ha pogut veure obligada a fer en alguna circumstància.


I just al segle XIX o principis del XX suposo, vaig ser monja. Es veu que tampoc va ser molt agradable. Suposo que devia trobar a faltar una mica de carnalitat del sud de França. M'ho va dir en un moment en el que em vaig posar a plorar, resulta que era perquè estava "rememorant" aquesta vida passada (!?).

Aquesta vida devia ser com estar tancada al món. Jo devia ser la típica monja tímida, tirant a mística, que s'ho creia i que es flagelava només de tenir un pensament impur.

És curiós perquè tinc la sensació que he heretat bastant de les dues vides. Per una banda, la meva aversió als homes que busquen sexe sense més, provocant-me una ràbia interna que no entenc més enllà de la que hauria de ser normal, o fins i tot, que no hauria d'existir, convertint-me en feminista acèrrima. I per l'altra, aquest misticisme, nostàlgia, timidesa que frega l'autisme, espiritualitat extrema, sentiment de culpa i auto-càstig, típic d'una monja convençuda.

A continuació, aquest bon home, em va dir que en aquesta vida se'm donava l'oportunitat de regular excessos i mancances. Doncs molt bé, perquè segur que hauré de viure unes quantes més perquè això es reguli. A veure si em tocarà a mi fer-ho tot! Les coses van lentes, i en una vida no es pot solucionar el trencadís de moltes, segur que això també ho sap aquest "gurú". Bona herència m'han deixat, i molta feina per fer. Segur que no arreglaré pas res, i potser tampoc hem nascut exactament per arreglar res.


Recordo com a curiositat, jo tenint vint anys i vivint a casa la meva àvia (ui, com vaig patir!), que entre els meus plors no sabia què fer, si fer-me prostituta o monja. Té pebrots!!! Suposo que eren les meves referències anteriors, i per això era la única cosa que se m'acudia. Doncs ni he fet una cosa ni l'altra. El Jordi em va ajudar, i seguint un instint i recomanació d'una campiona de natació, vaig estudiar vàries coses, entre elles quiromassatge. I és el que faig actualment, i el Rubén també em recolza. La meva vocació ara mateix és curar mals d'esquena i de cames, ni més ni menys. Sense equívocs, sense dobles intencions, només ajudar a que les persones puguin deixar de sentir dolor físic.

Més enllà de les meves suposades virtuts bruixístiques, com aquest bon home em va fer entendre que tinc, ara per ara, fixing backs is my job.

Veritat o mentida (jo sóc molt escèptica), si més no, aquest senyor em va donar idees per escriure uns quants llibres. Mínim dos!!! Però haurà de ser combinant-ho amb el quiromassatge. Arreglaré alguna cosa? Espero que, com a mínim, alguna esquena.