Friday, 27 March 2015

Sofistes, cínics, il.luminats, inútils i filòsofs

Recordo, durant les classes de filosofia a l'institut amb el professor (i gran mestre) Jordi Ramírez, el dia que ens va parlar dels sofistes. Desgraciadament els qui ens volen governar ara, són uns sofistes. Per mi, un exemple claríssim de sofista és l'Albert Rivera, és el rei del sofisme. I Pablo Iglesias, d'una manera més destralera i, segons el meu punt de vista, menys elaborada i convincent, també intenta argumentar amb sofismes.

Queda clar el que són els sofismes, oi? Argumentacions retòriques totalment falses (o fal.làcies), que tenen una aparença d'argumentació lògica i ordenada. Doncs només cal escoltar-los una estona, que si tens accés a la televisió no és difícil, per veure que les seves argumentacions són totalment buides i interessades a convèncer de no se sap què als seus votants. Intenció final? Viure descaradament de la política sense moure un dit, només la llengua, sense cap interès real per fer res per ningú.

Els sofistes a l'Antiga Grècia és exactament el que feien, i les seves intencions eren clarament aquestes. Suposo que per això Sòcrates no els suportava (a més van ser els impulsors de la seva mort). No tenien cap intenció pedagògica, en el sentit primordial de pedagogia com educació ni política, en el sentit primordial de govern de la polis. No eren filòsofs, o amants de la saviesa, eren simplement sofistes, és a dir retòrics amb ànima de voltor.


Cínics són molts dels nostres actuals polítics. Cínic és aquell qui diu tot el contrari del que pensa amb un caire de frivolitat en la seva argumentació. Per mi, un exemple de cínic perfecte és Tony Blair, que actualment ja no governa, però que quan ho va fer, era el polític amb major grau de frivolitat i cinisme sobre la capa de la terra. Va dur un país (arrossegant d'altres) a la guerra, fent justificacions absolutament falses, que es diferencien dels sofismes, per la seva clara intel.ligència argumentativa, i com clarament no es creia ni una de les seves paraules, però amb el seu carisma va fer que tothom el cregués. Un personatge totalment pervers i fàustic que encarna la falta d'escrúpols absoluta davant els seus electors i conciutadans, a més de la resta del món. Diabòlic i cínic, com el mateix Llucifer.

Obama és un gran candidat al cinisme, però el perd un bocí d'ànima que li queda, gràcies a la seva educació moral, i que l'està matant per dins, tot i que cada dia sembla trobar-se molt millor en el seu paper de cínic. La població afro-americana dels USA ha estat força enganyada, com era d'esperar...

Alguns membres del PP espanyol també mostren un elevat grau de cinisme (per exemple Aguirre, Montoro i Wert), però la seva "patositat" provinciana els delata massa ràpid. Un gran cínic del PP ha estat Josep Piqué, un símil de Blair amb menor poder, per sort... L'alemanya Angela Merkel, també és una bona candidata al premi al cinisme, però en diferent grau, els alemanys sempre es creuen més el que diuen que els britànics (Blair), que tenen una major capacitat innata al domini de la hipocresia.


Il.luminats. Clarament els més perillosos: Hitler, Aznar, Castro, Napoleó, Neró, Mao Tse Tung, Kim Jong Un, Lluís XIV, Akhenatón i un llarg etcètera (Franco i Mussolini tenien un punt més d'inútil en el cas del primer, i de cínic en el cas del segon, i Stalin, de persona sense ànima, un simple psicòpata) ... No cal dir massa més, oi? Es creuen per sobre del bé i el mal, han estat tocats per la mà d'algun déu, segons ells mateixos, i la resta de gent, ja l'hem cagat, perquè vénen a salvar-nos, i normalment això va de la mà d'un extermini, guerra, esclavitud, repressió o tot alhora.


Els inútils, que d'aquests en corren massa, i fa una ràbia immensa que governin, perquè no saben ni llegir ni escriure, com aquell qui diu. Exemple actual i arxi-conegut: Mariano Rajoy. No serveix per a governar. Per alguna cosa servirà, però per a governar NO. Jordi Hereu com alcalde de Barcelona, Maduro com hereu del govern de Chávez, o George Bush com a president dels USA (quin gran inútil!).


Sòcrates deia que havien de governar els filòsofs, però fins i tot aquests venen la seva ànima al diable. Pepe Mujica és un gran filòsof, però fins i tot Monsanto l'ha pogut entabanar. I si no la venen, ja s'encarrega en Llucifer d'endur-se-la amb la dalla, com va passar amb Lluís Companys, o el mateix Sòcrates.