Thursday, 7 May 2015

Presoneres i presoners del mal

Per fer aquest post m'he inspirat en el reportatge Els internats de la por, no apte per a persones sensibles, però sí pels que, tot i essent sensibles, volen conèixer una veritat amagada i no reconeguda.

Criatures desvalgudes, fills i filles d'una guerra, on els guanyadors, s'asseguren que no quedi ni rastre dels perdedors, si no pot ser físicament, doncs ideològica. Nenes i nens repartits per sexe en presons, camps de concentració, que durant el règim franquista, eren coneguts com a "internats".

Alguns eren fills de presos polítics, altres fills de mares solteres, o dones com deien ells "caídas o en riesgo de caer", que serien prostitutes o dones violades. En alguns altres casos, simplement els pares eren molt pobres i no tenien altra opció que internar-los, i d'altres suposo que els pares creien que era la millor opció pels fills (ja que Franco no en donava massa més).

En els casos més extrems de nens orfes, de famílies pobres o fills de presos i dones desamparades, en el reportatge destaquen sobretot els col.legis religiosos públics, orfenats, preventoris antituberculosos i centres d'Auxilio Social, tots ells dirigits per l'Església, com a pacte entre Franco i aquesta, perquè s'encarregués de l'"educació i cura" d'aquestes pobres animetes. Els internats privats eren la opció que Franco donava a les famílies més acomodades, però mai van ser tampoc un referent de bones tècniques pedagògiques i educatives, doncs la tendència de l'època era la disciplina pura i dura.

Pallisses fins a deixar-los exhausts (o vés a saber), abusos constants, violacions, humiliacions davant d'altres nens, fam i set, tortures, explotació laboral (amb l'excusa de l'ensenyament d'un ofici), adoctrinament franquista, experiments mèdics com si fossin conillets d'índies, alguns fins i tot van ser ingressats a l'hospital psiquiàtric de Sant Boi, patint constants tortures (camises de força, electroshocks, sedacions), venda de nens a terratinents i propietaris per a durs treballs al camp, i un llarg etcètera...

Tot maquinat entre el règim franquista i l'Església per destruir el que quedava dels "rebels", per adoctrinar, per fer diners a base d'explotar aquesta pobra canalla enriquint l'Església, ja que el país havia quedat devastat després d'una guerra civil amb autarquia durant la postguerra franquista, sense rebre cap ajuda de l'estranger.

Psicòpates dels dos sexes disfressats amb sotanes i hàbits, maltractant desmesuradament i amb impunitat absoluta unes nenes i nens només culpables d'haver nascut en un mal lloc i un mal moment, però totalment innocents en la seva essència, com a criatures menors que eren. Animetes víctimes d'un terrorisme real, que ha deixat seqüeles en les seves vides, i que ha omplert de pànic els anys més tendres de la seva vida.

Un horror que no ha estat admès per cap polític en aquest país anomenat Espanya, i que una bona part, encara creu que tot això va ser una bona cosa. Cruel, ignorant, assassina i tancada Sefarad... La "Santa Inquisició" va fer tant de mal, com la seva continuada herència, que encara no ha acabat...


El meu pare i els seus germans, també van ser víctimes de l'educació en internat, els quatre nois van ser ingressats a les Escuelas Pías de Puigcerdà, i la nena a les monges de Núria (cap dels dos centres exerceix d'internat actualment), allà dalt a la muntanya, ben lluny de Barcelona, casa seva.

Tot i ser entitats de pagament i privades, i rebent una educació més o menys correcta en moltes matèries, en aquests internats també s'hi estilaven algunes de les pràctiques anteriorment anomenades. El meu pare no em dirà mai del tot el què va viure o veure allà dalt, però sé de primera mà que va patir molt.

Quan mon germà i jo érem petits, una de les amenaces que més por ens feia era quan ens deia "te voy a enviar a un internado", normalment dirigida al meu germà quan suposadament es portava malament. El Dani era simplement un nen molt actiu, mogut i intel.ligent, cosa que quedava fora de la comprensió del meu progenitor en aquells moments, sense cap dubte, gràcies a l'educació desmesuradament repressiva, disciplinària i basada en el càstig enlloc del premi, que va rebre als escolapis.

Com de gran devia ser el terror que el meu pare va patir, i que ens transmetia a través d'aquella paraula: internado...? Quant havia hagut de sofrir ell, per demostrar que aquest era el càstig més dur que un nen podia rebre...? Què li havien ensenyat allà, a part de l'adoctrinament franquista, números, lletres, historia i geografia, religió, i esports com futbol, esquiar i boxa...? Una disciplina que ratllava la tortura...

El meu pare va aprendre a cops forts i reiterats. Com els seus companys. Això no és bo de cap manera. Als nens no se'ls ensenya la violència, ni tampoc amb violència. El meu pare era un nen sensible i va patir molt. Tant abans com ara, no ha pogut suportar mai els uniformes, siguin de l'autoritat civil o siguin eclesiàstics. Abomina els capellans i l'Església, i pateix infinitament i de manera irracional davant les repressions estatals.

Mai em dirà tot el que va passar. No crec que ho pogués suportar. De cinc germans que eren, dos nois i la noia ja no hi són. Més cops durs pel meu pare -si ja n'havia rebut pocs-, i que fan pensar que aquesta educació nefasta hi ha tingut molt a veure.

Això també resulta dolorós per a mi, però tot s'hauria de saber, jutjar, condemnar els botxins -encara que siguin morts per edat-, i demanar perdó de manera oficial i sincera a totes aquestes víctimes d'una bogeria insana i devastadora, que ha deixat seqüeles per a unes quantes generacions.


2 comments:

Teresa Costa-Gramunt said...

És el que fan els règims repressius: estripen les ànimes a través de les diverses manipulacions corporals i mentals.
És el que tenen els règims totalitaris: mai no demanen perdó de res. El que han fet -i fan!- ho tornarien a fer, vet aquí, perquè els empara o l'imperi, o el dret de conquesta, o la Inquisició que encara és vigent en les seves ments.

Cristina said...

I tant que ho segueixen fent, avui el desgraciat del Wert s'ha atrevit a comparar la situació del castellà a Catalunya amb la del català durant el franquisme. No té vergonya!!!!