Tuesday, 19 May 2015

Dark Luc

Sóc gran, negre i em tenen por. Però jo tinc més por que els altres. Sóc molt bo, molt tendre, i estimo moltíssim als meus "protectors", però no puc evitar-ho. Veig el "diable" i m'espanto fins al punt de fer-me mal. No recordo qui o què va poder torturar aquesta pobre animeta meva. A nivell universal les injustícies no existeixen. Jo això no ho sé, i per això a casa i amb els meus "protectors" sóc feliç. Però, si veig un dels altres, em torno boig! Quan em curaré? No ho sé... Però, és que m'he de curar? Jo només vull córrer i rosegar ossos!

Ara tinc gana, però la son em venç, aniré al sofà una estona a descansar. Ai, que tinc pipi... Esperaré a que em treguin, no tarden mai més d'una estoneta. M'estimem molt i sóc molt feliç. Ja sortim! Que bé, que bé, que bé! Ui quina olor per aquí, i això, què és? No m'agraden les caques dels altres. Quin descans poder fer pipí! Ui, perill!!! rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr bupbupbupbupbupbupbupbupbup.... Ja ha marxat, que bé! Anem!!!

Adoro les carícies i sempre me'n donen, i aquest salmó tan bo...! Anem a jugar? Et porto la cordeta, me la llences? Quantes coses... Caic rendit i somio... Corro i corro, em persegueix una manada, no trobo sortida, em mosseguen i no puc respirar... Però sempre noto aquesta mà que em calma. Gràcies, us estimo.

4 comments:

Teresa Costa-Gramunt said...

I tant que està bé, el Luc, amb els seus "protectors"!

Cristina said...

Pobret, cada dia es porta millor. Si no fos per lo dels gossos, seria perfecte! És molt agraït.

pons007 said...

bup bup bup bup

Cristina said...

Sembla que està millorant i ja té gossos amics!!!