Tuesday, 7 October 2014

Memòria

La va perdent poc a poc en els afers diaris, no sap en quin dia viu, ni recorda el que ha esmorzat. Sí que sap que ha esmorzat, fins i tot té por d'engreixar-se perquè es passa el dia menjant, diu ella... Però recorda perfectament quin era el ritme dels tambors de Calanda (i els d'Híjar) a la rompida de hora per Setmana Santa, o quan de petita trepitjava el raïm per la verema a Vallençana. No hi vol anar, però més tard demana al seu fill si podria dur-la un dia...

Ho estem buidant tot, i ella encara hi és, encara que no tingui memòria d'ahir, està lúcida i ho recorda tot. Però no queda altre remei. Un lloguer és el que té, i tota una vida, deixa molts records, molta memòria, molta història que no es pot llençar a la brossa, ni desfer així com així.

Farem el que podrem, i no deixarem que la teva memòria se'ns escapi entre les mans. No t'ho mereixes. Quedi el que quedi, es part de tu. Ens veiem aviat a Horta, la missa és llarga i t'espera amb ànsia.

Dedicat a la abuela Carmen Masoliver, Barcelona 1915. Amb els seus 99 anys i la seva esplèndida memòria, no deixarem que el vent se l'endugui.