Saturday, 26 October 2013

Cingles

Roques retallant un cel canviant, ara blau, ara gris, ara grana, ara estrellat, que voregen el paisatge feréstec, de la natura original, de l'inici de la vida.

En un temps remot hi havia aigua, un mar que s'ha transformat en un mantell verd tacat del blau de Sau al capdavall del Collsacabra, i Susqueda, més enllà, al bell mig de les Guilleries.

Als boscos de l'obaga hi respiren temps antics i màgics, on hi habiten les fades i els follets entre la boira humida de les avellanedes, rouredes i alzinars.

Un gaig ens acompanya tot el camí fins que ens perdem entre la micologia verge que encatifa la riera avall, que fa baixada. L'enigmàtic silenci maragda de la fageda ens envolta. Sentim el piular d'un pit-roig, o potser era una mallerenga? La font és el camí...

Uns boixos ens saluden des dels núvols, corbs, aufranys i voltors viatgen pel vent deixant un rastre de misteri. Prats verds puntejats de vaques rogenques i salvatges que es passegen a les portes del paradís.

Ens embriaguem amb els ginebrons, les móres i les cireretes d'arboç, amb la flaira de la farigola, l'espígol i el romaní. Entre les lentes passes ens vigilen les llagostes, papallones, abelles, espiadimonis i pregadéus.

Senglars, conills i teixons esperen a la nit a fer crec-crec amb les dents quan mosseguen les avellanes i glans. Una guineu ens desperta. Una perdiu descansa.

Si la boira no et saluda des del capdavall del cingle, no saps el que és estar al cel de Tavertet.