Wednesday, 26 December 2012

El Trencanous

Ahir, per acabar de celebrar un Nadal rodó, mentre feia el caldo, vaig mirar el Trencanous que es va emetre des de la Royal Opera House de Londres l'any 2001 per la BBC. Abans de posar-ho per Youtube, em va venir com un llamp al cap, vaig començar escoltant el cant de la Sibil.la i després d'un intent de veure el Nabucco de Verdi, la ment em va recordar que havia de fer honor a aquesta obra meravellosa de Tchaikovsky. Era el dia de Nadal.

El Trencanous és Nadal per a mi. Ho és perquè el meu pare tenia un bon costum, que va heredar de l'ambient burgès en el que es va criar i que ho va transmetre als seus fills, que és el seu amor per la música.

De petits vam poder assistir a concerts de música, que s'anomena clàssica, quasi cada 15 dies al Palau de la Música Catalana (de vegades anaven els meus pares sols, de vegades els 4, de vegades el Dani i jo sols, i de vegades el meu pare i jo o el Dani, i alguna vegada la meva mare i jo o el Dani). Els meu pares tenien dos llocs que pagaven anualment en una quota que, anys més tard, vaig descobrir que eren 16.000 pessetes l'any, i que vaig pagar jo l'últim any que vaig viure a la casa de la meva infantesa.

A més d'aquest "luxe", el meus pares tenien el costum de regalar-nos per Reis un vinil de música, un llibre i la joguina que ens fes il.lusió. Però la música i el llibre eren sagrats (quan va aparèixer el VHS també ens regalaven una peli). El tema musical sempre ho duia el meu pare, que té una vasta cultura en aquest camp, i si al Dani li regalaven la banda sonora de "La Historia Interminable", a mi em compraven "El Trencanous". Un disc que vaig escoltar moltíssim, i que fins i tot li agradava al Dani, més fan de la música contemporània del moment i de bandes sonores de les pel.lícules dels 80.

Em sé la música de memòria, especialment la segona part, que no recordo però segur que estava a la cara B del disc. Adoro la peça i em recorda l'any i mig de ballet que vaig fer quan era petita, i que vaig deixar en un atac de timidesa aguda perquè no volia fer el festival de final de curs.

Veure i escoltar ahir El Trencanous em va emocionar. Em va recordar moltes coses bones que el meu pare ens va oferir al meu germà i a mi de petits: cultura musical en tots els sentits. Vaig recordar amb nostàlgia un conte de Nadal ple de màgia que no és altra cosa que una metàfora de la vida.

Tuesday, 25 December 2012

Gallina vella fa bon caldo

Això diuen. Al Rubén li toca treballar aquests dies, i ahir, per fer una mica de Nadal, vaig pensar en comprar una gallina. Va ser una idea potser una mica esbojarrada, mai he fet caldo de gallina, ni sé quanta estona s'ha de coure. Ja porto un parell d'hores ben bones fent el caldo i la gallina encara està més dura que una pedra. Ja m'ho va dir la iaia, que quan li vaig dir, es va fer un fart de riure!

La idea és aprofitar la gallina i fer-la al forn, a l'estil gall d'indi nadalenc, i així tenim caldo i "pollastre". No sé què en sortirà de tot això, però el que sé segur és que, per Nadal, aquest any no menjarem caldo, el menjarem per Sant Esteve, si no és que encara l'estigui coent fins el dia del meu aniversari!

Monday, 24 December 2012

Nevada del 62

Avui he parlat una estona amb la iaia. Li he preguntat si volia anar a missa de gall, que jo l'acompanyava. Ha estat contenta, però m'ha dit que no, que miraria la missa de gall des de Montserrat que donen a la tele. És millor, tampoc està per anar donant voltes a les 12 de la nit per Barcelona.

Si hagués estat a l'any 1962 encara hauria estar més difícil. Tal dia com avui al vespre ara fa 50 anys, va caure una nevada que tota persona que l'ha viscuda, la recorda. La iaia fins i tot m'ha explicat una anècdota. I m'ha dit que aquesta nit mirarà el programa que donen a TV3 recordant la nevada. Queden 30 minuts i jo també el miraré. Llàstima que aquestes coses passin tan poc sovint...

Saturday, 22 December 2012

1 3 0 0 0

Ara comença el 14è Baktun. També ha començat l'hivern. Quina casualitat. Després vindrà la primavera, i l'estiu (horror!) i altre cop la tardor i l'hivern. I així successivament fin el 15è Baktun que serà d'aquí 13000 anys.

Tot plegat només són números i divisions que fem nosaltres, no té més transcendència. L'univers segueix el seu curs amb o sense Baktuns, hiverns, primaveres, estius calorosos, tardors, més hiverns i totes les hores del rellotge.

Així que a portar-se bé i no fer mal a ningú, que a l'univers això potser tampoc li importa, però a mi sí.

Monday, 17 December 2012

Acting

A good profession. Not everyone can do it but everyone does it every day. Most people act in their lives, actually 100% of adults do. I envy the real actors, the ones who make a living of it, this is like heaven. No need to pretend in real life (well, it depends on the situation), but letting yourself go being someone else.

I could be an actress, I have all the potential: enough shyness to be bold on stage, clownish attitude, drama queen scenes, bad temper, good sense of humor, sarcasm and wit, film/drama lover, and a horrible memory for silly things but great for what I like.

The show must go on!