Wednesday, 31 October 2012

Taronja

Com l'aire d'estiu. Com el suc que hem près aquest matí. Com la caseta de llana de la Perla. Com el sol ponent. Com el riure d'un nadó. Com l'esperança que algun dia retrobarem l'alegria. Com les ales d'un ocell tropical. Com el licor destil.lat de nostàlgia. Com el pèl de la Nina. Com l'intent de llegir un llibre de poesia. Com el somni d'una dona a punt de parir. Com les formigues de la marabunta. Com les mentides d'un comerciant. Com els records d'abans d'ahir. Com el mercat de Santa Caterina. Com la calor d'un foc d'hivern. Com les entrevistes d'un periodista impacient. Com les campanes quan toquen a sometent. Com les nits d'insomni d'un aventurer. Com les noces d'una jove d'ulls verds a la Índia. Com la flauta d'un concert barroc. Com les rajoles del terrat. Com els cigrons a la cassola. Com la llum que passeja pels vitralls d'una catedral francesa. Com la torba a Escòcia. Com una fotografia antiga castigada pel temps i la destraleria. Com les fulles dels faigs a l'octubre. Sí, taronja, com els colors de la tardor.

Friday, 19 October 2012

Els funcionaris i la pedanteria

Sembla ser que són dues paraules que són sinònimes. Igual que polítics i cínics. No sé què ho té, però la gent que té carrera i ha passat uns quants exàmens es torna pedant de cop. Igual que la gent que utilitza el poder es torna un exemplar de cinisme recalcitrant. Quin fàstic d'hipòcrites tots plegats.

Els "artistes" són un altre gremi que déu n'hi dó l'angúnia que fan. És clar, els que s'anomenen a sí mateixos artistes i el que en surt és una merda punxada en un pal. Però, a diferència dels altres, aquests no emprenyen gaire...

És trist que els mitja merdes i els mediocres que han tingut la sort d'estudiar alguna cosa es creguin qui sap què. Em sembla que últimament sóc més susceptible a la supèrbia del que ja ho era abans, i això que jo en sóc un exemplar molt destacat. Això sí, sense estudis i cap vergonya.

Monday, 15 October 2012

El desig del solitari (definició subjectiva de l'ésser humà)

1. Un cúmul d'imaginació l'acompanya quan és petit i el fa parlar amb ell mateix en un diàleg intern interminable que serà el seu únic contacte amb la realitat fins la mort.

2. Sempre sent que els altres no comprendran gens. Intenta no opinar gaire sobre res, però el dia que ho fa no conté les paraules i fins i tot pot arribar a extrems insospitats de "sinceritat".

3. Creu que sempre té la raó, encara que no ho digui. Si ho diu, les argumentacions poden ser enravessades i complexes, o simples però contundents. Si cal la pedanteria és l'arma més utilitzada en el moment d'argumentar, li agrada tenir la última paraula.

4. S'autocompadeix sovint i quan es troba perdut culpa el món i qui el forma per ser tan injust.

5. És tan egoista que creu que és únic.

6. Quan troba un amic, vol complaure'l i amaga tot el que creu que no li agradarà, i això ho pot pagar car tornant a quedar-se sol el dia que decideix que s'ha acabat agradar.

7. De vell ha decidit que tant li fa tot i que això dels amics no existeix a la natura, i es torna encara més solitari del que ja era quan va néixer. Reflexiona que la companyia pot ésser bona o grata però sempre és falsa i acaba sentenciant la pura realitat: no estem sempre tots sols?