Tuesday, 18 September 2012

República Independent de Catalunya

No solc parlar de temes polítics amb tanta vehemència, però amb el tumult que està havent-hi aquests dies despés de la demostració a tothom que no estem contents, que volem marxar, només fan que acabar d'enfurismar-nos i fer créixer un sentiment que en molts ja era viu, però pacífic, i que ara comença a tenir un to de ràbia generalitzada.

Certament són una màquina de fer independentistes. Jo normalment me'n ric dels seus comentaris amenaçadors i insultants, perquè penso que ja és prou trist i penós tenir l'ànima tan bruta i fosca. Però quan és una darrera l'altra, i amb una supèrbia ignorant enlloc d'admiració (excepte algún pobre marginat que deuen apedregar) que és el que haurien de tenir cap a nosaltres, només puc dir una cosa: que es proclami ben aviat la República Independent de Catalunya!

Avui, la gota que ha vessat el meu got ha estat l'estúpida carta del ridícul del borbó que té Espanya per monarca, demanant a tots els "espanyols", evidentment ho dirigeix als catalans, el que no té nom... El que ell mateix ni cap de la seva nissaga han fet mai, sinó tot el contrari. I això m'ha emprenyat moltíssim. Ell sí que hauria de callar, i molt!!! Borbó, tal i com vas fer públicament ridiculitzant-te a nivell internacional una vegada més: "¿Por qué no te callas?". Tú, exemple de res, de corrupte, assassí d'animals en perill d'extinció, masclista faldiller i vividor paràsit. Tú, igual que els teus avantpassats absolutistes, acabes de demostrar d'on vens. Molts catalans (i evidentment espanyols sobretot) es van creure la pantomima que vas organitzar el 23F per poder governar sense "problemes", i vas mentir a una Espanya i sobretot Catalunya dolguda i ressacosa després de 39 anys de dictadura militar! Però s'ha acabat el bròquil. No es pot ser més hipòcrita i poca vergonya. I ho dic jo, persona que mai deixa per escrit res que pugui fer mal a ningú, però que en té prou de ser maltractada juntament amb els meus compatriotes de veritat.

Ja n'hi ha prou, estem farts, cansats, dolguts i molt ferits per una nissaga d'ignorants que es han maltractat generació rere generació amb paraules i fets. Procamem la República Independent de Catalunya ja! Perquè jo riuré de felicitat, RIC en el moment que sigui lliure i que seré feliç, i perquè la nostra ànima sí que ha estat, és i serà RICa, i sense el vostre expoli deixarem de ser maltractats i humiliats.

Força Catalans, que venen temps en que ens haurem d'ajudar els uns als altres!

Sunday, 16 September 2012

Shylock

És molt fàcil acusar de "Shylock" a qui et dóna i després espera alguna cosa a canvi. És fàcil cridar "jueu" (com si fos un insult, que per a mi no ho és) a qui et presta i després reclama el que és seu. És fàcil acusar de garrepa a qui mira d'estalviar i no et dóna tot el seu patrimoni a canvi de res.

Resulta que el que crida és més "Shylock", "jueu" i garrepa (considerant que això siguin insults, que per a mi no ho són, si més no els dos primers) és aquell qui realment ho és. És el lladre, el que roba i a sobre a canvi t'insulta -o si més no, encara no no te'n sentis d'insultat, aquell té la intenció de fer-ho. El que expolia i a canvi encara et demana que produeixis més, quan ja no pots més. El que demana préstec i no només no el torna sinó que t'escup a la cara i se'n riu de tu.

El problema no és treballar per un altre, o deixar préstecs a canvi de res o fins i tot ésser robat. El problema ve quan, a més, abans que hi puguis pensar, es dediquen a insultar, a donar patades i a maltractar. Si tan sols fossin més intel.ligents i mostressin respecte, potser ni hi pensaríem, aniriem fent, com hem fet sempre, i ja està.

Però no és així, i les persones el que demanem és respecte, només això. I hi ha moltes dites que diuen que tot el que fa mal, ben lluny! Jo ja fa temps però que no me'n sento d'insultada, que me'n ric, que ho trobo còmic; tanmateix, com que no m'identifico amb l'insultador, vull que em deixi en pau, i no vull portar el seu mateix nom, que només és estendard de vergonyes i explotació arreu del món.

Saturday, 15 September 2012

From Barcelona

És la resposta que jo donava al Regne Unit quan em preguntaven "Where are you from?". La millor part venia quan em deien "Oh, you don't look Spanish!", i continuaven dient que si semblava italiana, brasilenya, francesa i en alguna ocasió em van dir que semblava polonesa. Aquesta última em va agradar, perquè sí que ho sóc de polaca, de fet vaig dir que en certa manera sí que ho era!. Fins i tot, un dia un amic anglès, sabent els meus orígens de Barcelona, Catalunya, em va preguntar si era jueva, només pel meu aspecte peculiar (no crec que tingués cap noció de la gran part de les arrels jueves de Catalunya) i li vaig dir que era molt probable que sí.

És curiós, sembla que la paraula Spanish o from Spain, que jo intentava evitar amb aquesta resposta From Barcelona, i que tothom coneixia, tampoc m'ho atribuien amb gaire facilitat. Potser perquè tinc el cabell clar com una polonesa, un nas llarg i jueu, un accent en anglès que, ben bé no se sap d'on era i que deu sorgir de la ignorància barrejada amb la capacitat de pronunciar sons a la catalana i no a l'espanyola, o potser perquè arrufava el nas i en més d'una ocasió responia "Because I am not Spanish" somrient, i em tornaven el somriure com si estessin pensant que ho deia mig en broma.

Tinc la intuïció que a partir de ben aviat no caldrà dir només From Barcelona perquè ens coneguin, tot serà molt més fàcil, encara que més d'un ens vulgui fer pensar el contrari. From Catalonia sona bé, oi?