Sunday, 26 August 2012

Dos mesos

La iaia m'ho ha recordat. Avui, un dia un pèl menys calorós que aquests últims dies infernals que m'estaven fonent les neurones, ella m'ho ha recordat.

Han fet una missa en el seu honor a Montserrat, que retransmetran diumenge que ve per TV en diferit. Ningú no l'ha poguda acompanyar, ella no es veu en cor ni de pujar tantes hores a un cotxe. Suposo que la calor i les cames li impedeixen cada cop més la mobilitat. Ha resat per ell a casa.

Ara ja fa dos mesos i cada dia l'enyora més. Jo li dic que ell està bé, i ella ja ho sap, però és ella qui està sola, i el troba a faltar moltíssim. Ell era savi, ho va fer bé, s'ha estalviat la pitjor calor que deu haver passat en els 93 anys de vida que va viure i la desgraciada decadència que s'està vivint en aquest món. Ho va fer bé, ara està tranquil.

Wednesday, 22 August 2012

Fa calor

Massa calor. Cada vegada suporto menys aquests estius tan llargs que es mengen la meitat de la primavera i de la tardor, ens turmenten durant els mesos que els pertoca i fins i tot envaeixen dies i setmanes d'hivern. És insuportable. El mal de cap i les poques ganes de fer res s'apoderen de mi. Em venen ganes de marxar lluny, i aquesta vegada més lluny encara. Aquest sol extrem em destrueix completament, per mi és com estar literalment a l'infern. Em sembla que no he nascut ni en el lloc ni en el moment adequat. De fet a vegades em replantejo per què he nascut.

Thursday, 9 August 2012

Flow

Reading a good book is like having a good conversation. Actually, reading Auster's books is like following an extraordinary fluent, coherent, dynamic and natural conversation. It's like feeling the words inside you, as if the words were coming out of your brain, not his: the way Michelangelo expressed once, the statue is inside the marble piece, he was just uncovering it.

All goes with the flow, the words are put together in an extreme beautiful sequence, digging in your soul and swallowing you up as a silk blanket wallows a couple in a love bed. Actually, reading him turns you on, not because of any erotic passage, but because of the mastery in the use of thoughts put down into words.

Sure life is only worth it when you live it deeply, and mostly becomes painful to get to that stage, to the edge of self-contempt and self-destruction. This means living to the fullest. Happiness only comes out once the pain is overcome. Happiness only exists because the pain exists, never is the other way round, at least when you reach adulthood.

As a child you only learn, and that is the only happiness we can experience, when we learn, dare, experiment and risk. As children and young, we don't fear, we only do. If we stop learning, we start fearing, and suffering comes up. We must keep learning until the day we die, is the only way we can be alive and happy. Never Fear.