Wednesday, 18 July 2012

18 de Juliol

Una data que sempre m'ha encuriosit, avui he mirat a la Wikipedia i realment és un dia en el qual han passat moltes coses.

Una d'elles ja la coneixem, és l'inici de la guerra civil espanyola l'any 1936. N'hi ha una altra que m'ha impactat, i és la publicació de Mein Kampf de Hitler tal dia com avui de l'any 1925. Hi ha una altra referència que no sé si serà tan acurada però impressiona: l'inici del famós foc a Roma pressuposadament instigat per l'emperador Neró l'any 64 (la data varia del 18 al 19, igual que la causa o inici de l'incendi).

Evidentment hi ha alguna notícia més positiva, com la canonització de Tomàs d'Aquí l'any 1323 o la fundació de la ciutat de Mèxic-Tenochtitlan l'any 1325. Suposem que són positives. O el naixemnet de Nelson Mandela l'any 1918.

El fet és que hi ha dates més plenes històricament que d'altres i potser coincideix en l'ubicació del dia en el marc de l'any. Han passat més de la meitat de dies i ens trobem més enllà de l'equador del cicle anual, just enmig de la canícula estival a l'hemisferi nord, quan més calor fa.

Si la calor no ens altera, potser ho fa la llum espectacular de juliol. Desgraciadament l'obra de Hitler va veure la llum pública tal dia com avui ara fa 87 anys i no sé on vam anar a parar...

Monday, 2 July 2012

En el nom del bé i del mal

L'altre dia el Rubén em va dir mentre veiem la saga de Star Wars, que no hi hauria bé si no hi hagués mal. Que si tot fos amor i alegria, encara potser seríem més gent al món i probablement tot estaria pitjor.

Certament la dicotomia fa que una part li doni valor a l'altra. Però jo crec que la cosa va més enllà. Fer el mal ja sabem que és: fer patir el proïsme sigui la terra, les plantes, els animals o les persones. Què és fer el bé? Per antonomia seria no fer patir. I com es fa això? En alguns exemples que coneixem, hem vist que és contenir-se quan fa falta, ser humil quan és necessari, és aprendre a acceptar la vida i la mort com venen, i sobretot viure en pau amb un mateix i el món que ens envolta.

Fer el bé és respectar. Respectar-se un mateix, i respectar animals, plantes, la terra i la resta d'humanitat (encara que costi a vegades). Però per què costa tant? Doncs perquè probablement per naturalesa o per posterior malaprenentatge, els humans no ens podem contenir, ni ser humils, ni acceptem negatives ni sabem viure en pau.

Sabem per llibres que hem llegit, o fins i tot per persones que hem conegut, que hi ha éssers humans que sí que són respectuosos (en l'anterior post parlo del meu avi, un exemple d'aquest respecte constant cap a la vida i el que l'envolta). Sabem que aquestes persones són exemples a seguir, i que són sàvies i dignes d'admirar. Sabem que són persones que han trobat la pau, o si més no, una pau més gran que la resta de mortals angoixats i insatisfets amb les seves vides.

Perquè no podem ser tots així? No ho sé. Suposo que aquesta és la "gràcia". Potser naixem amb aquest sentiment, el perdem, i el que hem de fer és tornar a aprendre a viure en pau. I en aquest procés de pèrdua, molts ja s'hi han (o ens hi hem) quedat, i estan tan a les fosques que no saben retrobar el camí. I per això és necessari estar constantment creant històries de la lluita entre el bé i el mal per retrobar el camí perdut.

Ànimes sàvies que estan per sobre del bé i del mal, sou la llum per als que estem a les fosques.