Tuesday, 26 June 2012

Ulls blaus...

... intel.ligents i valents que travessaren la mirada de la meva àvia. No n'hi havia cap altre que se li pogués comparar, tots els altres feien una cara de babaus... Això és el que un dia em va explicar la iaia quan el va conèixer a ell, al Laureà. Un nom atípic, poc comú i sobretot noble com ell. Un nom que era digne d'ell.

Guapo, treballador, tremendament intel.ligent, honest, íntegre, discret, humil, molt humil i SAVI. Tothom adora el Laureà.

Ell em va cuidar de petita. Quan sortia de l'escola em venia a buscar i passavem la tarda junts, quasi no ens dèiem una paraula, però ell sempre tenia un ull vigilant que no em passés res.

I quan el vaig tornar a necessitar, ell i la iaia em van fer de pares, ni més ni menys que als 19 anys, i completament alienada per una bogeria que només ells van saber suportar.

Va ser el meu segon pare, i m'atreviria a dir que el primer en els moments que més ho vaig necessitar. No n'hi ha un altre com ell, ja ho diu l'àvia. Amant de la vida fins l'últim minut, s'ha despedit com un cavaller, amb el cap alçat i serè.

T'estimem avi, infinitament.

Friday, 22 June 2012

Ego

Human beings think what is important in this world is to be known by a large number of people. Yes, it might be important to be known, but I don't think the number of people is so significant.

It is a matter of ego? Yes, it might be. Probably we need to feed our egos with praise and acknowledgement. But shyness it is also a good thing sometimes. I believe we need to "hide" a part of us to feel OK, we need to sense that we have an inner side to be different from others. If we hadn't that bit, we probably wouldn't have what it's called personality or character.

If the "ego" is the I, and the I needs others Is to feel different and part of the world, this same I has to behave with a certain timidity. Real humbleness and modesty come from real shyness. Respect is the immediate behavior as a result coming from the correct use of modesty and shyness.

All these probably silly words smash down the modern marketing theory, however some of the so-called shy people sometimes are the most well-known women and men in this world.

Thursday, 7 June 2012

Sol

Estem en els dies de màxima llum, ens acostem al solstici d'estiu i el sol pica fort. Segons els científics, la llum ens afecta positivament, per això la gent prefereix l'estiu a l'hivern (encara que es fregeixi de calor).

En un pais com el nostre, on la llum solar no hi falta ni el mateix 21 de desembre, crec que no cal exagerar tant. Els hiverns d'aquí són fantàstics, de fet, poden ser molt càlids. Qui realment pateix les conseqüéncies de la falta o excés de llum són els habitants de països de latituds més al nord o al sud, acostant-nos als pols.

Recordo quan vam anar a Noruega al mes d'agost, havia passat un mes i mig des del solstici, que tantes hores de llum m'atabalaven increïblement. M'angoixava anar-me a dormir a les 11 de la nit i que encara fos de dia, i no diguem llevar-me a les 8 i que fes 4 hores que hi havia sol. A Londres també tenia una sensació similar però era molt menys agobiant, les hores de llum eren moltes, però no tantes com per sentir angoixa, ans el contrari.

Els hiverns han de ser més durs, segons diuen, la falta de llum els deprimeix molt. Jo que sóc fan del fred, la foscor tampoc em molesta, però reconec que sí que em devia afectar, perquè els mesos de gener i febrer a Londres sempre se'm feien una mica llargs.

L'únic problema que hi ha actualment és que el sol pica molt, i crec que és perquè deu estar morint, i les explosions que fa són molt intenses. Tot i el nostre excés de dioxi de carboni, el cicle solar va per altra banda, i com ha passat anteriorment en la història de la terra, nosaltres hi pintem ben poc tant si hi fa calor com si hi fa fred. Ja m'ho va dir un dia el Jordi.