Friday, 13 April 2012

Ser un geni creador és cansat

I satisfactori. (En oposició a ser un ruc, que és molt fàcil).

Cadaqués va ser el nostre destí de dilluns i dimarts passat. Fèia 10 anys que hi havia estat i potser ja era hora de tornar-hi. Suposo que és obligació passar per Port-Lligat i en mesura del possible visitar la casa museu de Dalí i la seva esposa Gala.

Revisant l'entrevista que Soler Serrano li va fer ara fa una pila d'anys, em va venir a la memòria un detall: jo recordava perfectament el dia que van enterrar a Dalí. Va ser una tarda de l'any 1989 i jo estava a casa amb el meu avi matern que, sempre molt seriós, tenia posat a la tele aquest esdeveniment. Com a nena de 9 anys, em va impactar tota aquella parafernàlia digna d'un enterrament reial.

Quan tenia 14 anys, recordo que la professora d'història del Vila de Gràcia, la Genoveva Biosca, va organitzar un viatge a Figueres, i jo m'hi vaig apuntar ràpidament. El teatre museu de Dalí em va deixar bocabadada.

Als 22 anys vaig descobrir Cadaqués amb el Jordi. I l'any 2009 vaig realitzar la meva segona visita a Figueres. El motiu principal potser no era Dalí, però ajudava força.

Ell es definia com a un geni. Jo no el contradiré. Sembla que ser un geni sigui divertit i que a més ell en va treure un profit econòmic que a molts molestava. Doncs en la seva defensa, crec que ser un geni és molt cansat. Que tampoc cal ser tan crític si un no és dins la pell d'un geni.

Produir una obra d'art o esriure un llibre és com donar a llum, l'esforç és extrem. Potser la inspiració ens ve de cop, però en un moment en el que estem molt deprimits, o eufòrics, o desbordats. Sempre a l'extrem, sempre al límit de l'abisme. Si no com pot sortir una obra amb qualitat? A més, és necessari un treball intens d'aprenentatge i pràctica, i això encara és més esgotador. Perque el geni neix i es fa.

Una obra magnífica nomes ho és si ens colpeix, si ens diu alguna cosa. El creador/a ha hagut de passar per un procés d'alegria, eufòria, dolor, o el que sigui, per poder parir l'obra, no? Pensem en tots els creadors o creadores que ens colpeixen: Santa Teresa de Jesús, Miquel Àngel, Wagner... Per poder crear obres úniques, van patir en les seves carns allò que van donar a la resta de la humanitat.

És o no és cansat ser un geni creador? Ara, és molt satisfactori.