Sunday, 19 June 2011

Eclipsi

Vam pujar al terrat per veure-la, i és clar, no hi havia manera de veure res!!! Si és que estava eclipsada per la terra...

Vam sopar, van pujar els nostres veïns (un italià i un francès) i, desencantats per no veure-la, van decidir marxar. "Mis amigos de Nápoles me han dicho que la luna estava roja y preciosa!!!", aquests catalans, que no en tenim, o els napolitans que ens la roben!!! I entre riure i riure, van marxar a casa a sopar.

Conjecturant si podia estar darrera l'edifici del davant, o que encara era molt aviat i hi havia molta llum d'una posta de sol digna de mitjans de juny, o que potser encara era molt baixa, que la lluna tarda una mica en pujar, vam plegar i vam decidir anar al Maremàgnum. "Allà potser veurem alguna cosa..."

De camí al port tothom mirava el cel estranyat, i jo no parava de repetir "És normal que no la veiem, està eclipsada!". Quan érem al pont, vam haver d'aturar-nos, un so de sirena i un guarda ens van fer esperar, una barqueta decidia sortir del port a veure la lluna en alta mar, des d'allà segur que es veuria!

Un banc buit ens esperava a la part del darrera del Maremàgnum, allà on hi atraquen els iots ampulosos de gent esgarrifosament rica. I mentre jo feia una crítica de la poca vergonya que tenien aquests rics, i el Rubén em dèia, "jo potser tan gran no, però com aquell d'allà baix sí que en tindria un", vaig aixecar la vista i just damunt del pal d'un petit veler, vaig veure una lluna vermella esmorteïda darrera la penombra de la terra, "mira-la, mira-la, mira-la!!!", "ai sí, que maca!" responia el Rubén.

"Una estoneta més, vinga, que ja l'hem vista". Però els mosquits van començar a fer de les seves. "Ui, marxem!" vaig dir, "No, no, mira mira!" El Rubén acabava de veure com apareixia pel cantó esquerre de la lluna una petita escletxa de llum. La lluna, la terra i el sol, continuaven el seu moviment, i ella, deseclipsant-se, recuperava la seva claror provocada pel reflexe del sol.

Una alineació on la terra era al centre, i sense cap més importància, seguia el seu curs, igual que l'astre rei i que el satèl.lit nocturn del planeta blau. Un eclipsi vermell i momentani, com la vida mateixa.

Tuesday, 7 June 2011

The rain in Spain stays mainly in the plain

Què fariem sense la pluja? No res. No existiríem. Tothom aprecia un dia assolellat, no pas jo. Adoro la pluja (sabent que els extrems són dolents), però sé que visc en un país on hi plou poc, i on tampoc la gent sap apreciar-la.

Trobo a faltar els cels de les illes britàniques, aquell ballar de núvols al ritme dels vents gèlids del nord, aquell drizzling continuat i que sembrava la terra d'un verd perenne.

Avui, el cel ens ha regalat una pluja plena de fressa i de vida, que alimenta una terra assedegada i una ànima nostàlgica.

Sunday, 5 June 2011

Enigma

Com una serp en un laberint on es troben cap i cua, anem fent camí fins arribar al centre de l'enigma.

Saber-ho tot és la nostra meta, però la incertesa i el misteri es fan atractius fins i tot al savi.

La satisfacció d'haver resolt l'enigma produeix una gran felicitat, que no podem resistir mostrar als altres.

El cor demana solucions que tard o d'hora arriben. Voluntat, perseverança, perspectiva, escepticisme i honestedat. No et poden prendre el pèl si en saps, però aquell que segueix davant l'enigma sempre serà víctima de la seva pròpia ignorància. I d'ignorants en naixem i en morim.