Monday, 20 September 2010

Sisa, el Paral.lel i la Nit de Sant Joan

Ahir vam anar al teatre. Va ser el meu últim dia de vacances i trobo que el vam poder aprofitar molt bé. La tia em va dir d'anar a Palau, però se'ns tirava el temps a sobre i al final vam poder fer una escapadeta al teatre.

El Rubén i jo ens vam emocionar amb La Nit de Sant Joan. Han inaugurat el teatre Artèria de Paral.lel, antic Teatre Espanyol, a l'alçada de Nou de La Rambla, just davant del pobret Arnau, que l'estan deixant podrir, i del Bagdad. A deu minuts de casa, si hi arriba.

Sisa i Dagoll Dagom ja van fer aquesta feina l'any 1981. En Jordi la va veure quan tenia 18 anys, i jo en tenia 1 amb prou feines. El Rubén no hi era ni en el pensament dels seus pares. És un musical ple de màgia, innocència, alegria i nostàlgia.

En Joan, un bombero infernal, la Coca de Sant Joan, el Gran Jordiet, la Primavera, el Senyor Estiu, en Macari, els Marcianitos... Trobo que està molt bé inaugurar la temporada de Setembre, entre xàfecs i de cara a l'hivern, un musical dedicat a la Nit de Sant Joan!!!

Wednesday, 15 September 2010

Malta


Per fi!!! Necessitava vacances de veritat. El que sona sembla molt snob, però si no viatjo em moro... Necessito sortir de casa i conèixer altres països, és com un fuel per a mi.

El Rubén i jo hem anat a Malta quatre dies. El seu boss li ha deixat dos dies i hem agafat el cap de setmana, dilluns i dimarts. Ha estat fantàstic, hem vist un munt de coses i hem viscut alguna que d'altra aventura.

Malta és una illa impressionant. Gozo i Comino són dues illetes més petites que també valen la pena veure. Bé, nosaltres només hem pogut veure Malta i Gozo, però estem súper contents. Coserven bé les illes i respecten el seu territori, quelcom que aquí hauríem d'aprendre a fer d'una vegada, però que no sé si ho sabrem fer mai.

Els maltesos, sembla que han decidit quedar-se en un temps anterior al de molts dels països europeus, fomenten el turisme però d'una manera moderada. Per començar, si no es té bona salut i poca mobilitat, més val oblidar-se de visitar-la si no és amb cotxe.

Nosaltres hem hagut de tirar de bus, i això fa que depenguis d'horaris. Suposo que la millor manera de veure les illes és amb cotxe, ja que et pots moure molt millor i a l'hora que vulguis sense quedar-te tirat. El fet de quedar-nos penjats ha estat molt bé, perquè hem vist moltes coses caminant i hem arriscat més. Ha estat una experiència d'inseguretat que val la pena.

El maltesos històricament han estat en mans de tothom, són fruit de tothom. Estan al bell mig del Mediterrani i desde sempre totes les civilitzacions han volgut que fos seva, des dels fenicis fins els britànics. La seva història és molt interessant i el seu idioma un exemple de barreja cultural que passa del llatí a l'àrab (en arrels) a l'italià i anglès (per veïnatge i ex-colònia).

Són 100% catòlics, i han estat la base territorial dels cavallers de l'ordre de Sant Joan o ordre de Malta. És com una illa de contes de fades, tot té origens llegendaris que mai se sabrà si són o no certs. És tot tan de fantasia que fins i tot tenen la fàbrica principal de Playmobil. Tot és com un somni. La pau i la tranquil.litat semblen regnar en les illes, o si més no, és el que aparenta. No estaria malament provar de viure-hi un temps per descobrir-ho en carn pròpia.

Tenen restes molt antigues, esglésies impressionants, bon menjar, molt de sol, molt de mar blau i uns horaris de luxe. Cap a les tres de la tarda, tot queda parat, excepte a la capital, que és a les cinc, i als pobles turístics, que fan una mica de festeta a la nit. Es lleven d'hora i van a dormir relativament tard, però al migdia es descansa. Potser a l'hivern canvia una mica, però la veritat és que sembla que viuen tranquils. El Rubén sobretot estaria encantat de viure allà!!!