Thursday, 6 May 2010

La iaia cunera

En honor a la meva iaia, que me l'estimo molt, avui parlaré de cuinetes (no apte per a vegetarians i encara menys, vegans).

Quan era petita, un dels records més entranyables que tinc, entre molts d'altres, són els dinars del diumenge a casa la iaia. Jo crec que no menjava a casa meva perquè em guardava la gana pels suculents àpats de la iaia (la meva pobra mare ja tenia prou feina en aconseguir que jo mengés...).

La iaia fèia uns plats boníssims: macarrons, canalons, conill amb bolets, cuc de patata (boníssim i creació d'ella), calamars, mar i muntanya, faves, rodó, i els meus dos plats preferits, la truita de patates i les costelletes de xai arrebossades, boníssimes!!! De postre m'encantava la crema de Sant Josep i les macedònies de plàtan i maduixes que hi posava sucre i fèia un suquet, tant el iaio com jo, llepàvem directament del plat.

Ara, per les condicions d'ella, ja no pot cuinar tant com abans, és velleta i les cames no la porten, però quan vaig visitar-la no fa gaire, vam recordar amb llàgrimes als ulls aquells meravellosos àpats dignes dels déus.

Ja amb en Jordi em vaig començar a entrenar a la cuina, però només sabia fer quatre cosetes, tot i que sempre les va agrair molt.

Amb el meu xicot que és cuiner, durant tot aquest any ha estat ell cuinant per mi, ja que el seu horari li ho permetia. Ara té una feina que no li ho permet, acaba tard i sóc jo la que cuina. Doncs m'encanta i ho passo de conya. Només faig que recordar a la meva iaia i m'imagino la satisfacció que ella sentia de veure les nostres cares de felicitat. Doncs a mi em passa el mateix, quan el veig tan content encara tinc més ganes de fer-ho bé.

Tot ho dec a les mares que he tingut. Gràcies mama, gràcies iaia, gràcies tia.