Sunday, 29 November 2009

Pain

At the end, the one who never loved it's him. I always knew that. I still love him, and, for good or for bad, I will always do. I cannot say the same from him. That's why I left him, because he was causing me pain, and he knew that. WHY ME?????? I can't stand this pain...

Strength


Why I was stronger up there? I don't know. Well, I do. There's no doubt life there, even it can be tough sometimes, is wonderful.

People tell me, "It doesn't matter where you live, what it matters is with who you are and how you feel". I can't disagree the most. I am with someone who loves me, and who I love. And I don't think I am worse than I was, so I should feel the same, or even better. When people say "Oh, you should think of what you have, and then you'll see you have everything" I say "No. I don't. This place made me better, I was happy there, I loved it, I liked feeling part of it, I felt part of it". I don't feel part of my present now.

I was strong there because I fought for something I loved, I worked in something I loved, I lived somewhere I loved. I love it there. I am strong there.

I have everything. Yes. I have all this lovely memories plus something new I have to get used to. Yes, I do have everything, but once I feel like I do, because I feel a strong love for my London, and THAT will never change.

Tuesday, 10 November 2009

Hedgehogs

Durant un mes, més o menys, s'ha fet un seguiment de la colònia salvatge-autòctona d'eriçons europeus que viu al zoo de Barcelona. Sembla ser que és una colònia que duu (que se sàpiga) al voltant de cent anys vivint a les instal-lacions del zoo i la Ciutadella.

El Rubén i jo hem participat amb l'Equip Verd del zoo en aquest seguiment durant aquestes quatre o cinc setmanes. Ha estat una temporada de calor i s'ha pogut fer entre els mesos de setembre i octubre, sense el risc de que s'amaguin als seus caus per hivernar.

Cada vegada que hem anat, el Rubén i jo n'hem agafat un (fins i tot un dia en vam trobar dos), i la veritat és que fa molta il.lusió poder veure com encara hi ha animalons salvatges en una ciutat com Barcelona. El Rubén és tan bo trobant bestioles, que un vespre càlid i humit va trobar granotetes que havien sortit de les seves basses.

Van venir els reporters de "La Vanguardia Digital" el dia que vam trobar els dos eriçons, i els de BTV el dia que vam trobar-ne un i les granotes. El Rubén és molt traçut amb les bestioles.

Els anys que jo he viscut a Londres he tingut el privilegi de veure tot tipus de fauna, qualificada en un país com el nostre de salvatge, que en aquesta ciutat és més ben aviat urbana: guineus, corbs, esquirols, galls d'indi i, fins i tot en parcs com a Richmond o Hampstead Heath, cèrvols, conills, rucs, cavalls, i més que ara no recordo (sense oblidar els ratolins típics de dins les cases).

Per no deixar-nos malament, compensa aquí dalt a Collserola, que hi tenim senglars. I em nego rotundament a comptar les gavines o els coloms com a fauna salvatge a preservar.

En fi, veure animalets i una mica de verdura sempre és molt estimulant. Ho necessitem de veritat. I s'ha de donar les gràcies al Josep i l'Equip Verd del zoo, per realitzar activitats d'aquest tipus que donen esperances de vida fora de la humana, que predomina per tot arreu.