Sunday, 11 October 2009

Gràcies


Jordi, mai mai mai mai mai et podré agrair tot el que has fet per mi. Has estat professor, guia, company, mentor, padrí, amic, i el més important, el meu salvador. Si no t'hagués retrobat aquell vespre a la filmoteca, jo ara no seria ningú. Potser no seria ni viva.

Gràcies per la teva grandesa, paciència, magnanimitat, amor, generositat, tolerància, saviesa, intel.ligència i fortalesa. No hi ha un altre persona com tu, ningú és tan bo i tan noble. Ets molt gran Jordi, molt.

Gràcies per cuidar-me, per tots els viatges, per il.lustrar-me, per ensenyar-me a pensar (com fas cada dia a les aules amb nanos i nanes de 12 a 18 anys). Gràcies per ser el filòsof platònic.

Vull agrair als teus pares el meravellosos que són per haver creat algú tan màgic com tu. Pel seu gran amor i la seva bondat. Són unes grans persones.

Un dia em vas dir que havies fracassat. Tot el contrari, la teva victòria és aplastant: has salvat una vida que anava a la deriva, que té més mèrit que crear-ne una de nova.

Gràcies.

Saturday, 10 October 2009

Respectum


A la plaça Reial, buida, semblant a una plaça italiana, amb les seves arcades de pedra, antigues, plenes de l'eco dels fusilats en èpoques pretèrites, seiem en Jordi, el Jesús i jo.

El Jesús em preguntava, "Per què?" i jo li dèia, consultant en Jordi primer, com solc fer sovint (encara ho faig quan el truco): 

"Aquest autor romà diu 'RESPECTUM!' perquè quan ell era petit, son pare li fèia prendre unes herbes al.lucinògenes que feien que el nano comencés a fer cares còmiques i deformades. El vell era pobre i d'aquesta manera s'estalviava anar al circ (¡¡¡!!!)" 

El poeta ho recordava amb horror i sempre que se sentia humiliat per qualsevol desgraciat que el fes canviar la cara, cridava 'RESPECTUM!' amb ràbia i desesper, aleshores li tornava la dignitat i la integritat que li havien robat de petit. Ell odiava el circ. El romà, és clar.

Suposo que el Jesús devia canviar la cara quan jo li explicava això.

-Somni de la nit del 08.10.2009-