Saturday, 25 April 2009

Mosques, abellots, voltors i escarabats


Serà el bon temps, serà el fred. Seran les flors de primavera, seran les neus hivernals. Serà el que serà. Però per què nassos sempre hi ha mosques al voltant de les flors primaverals i voltors al voltant de la carn dèbil? Serà la naturalesa? Serà.

Sembla que a la primavera i a l'estiu surten les mosquetes, els abellots i tota mena d'insectes en busca d'aliment o còpula. Sembla que a la tardor i a l'hivern apareixen els escarabats i els voltors en busca de carn dèbil i moribunda.

A la tardor i l'hivern estan assedegats, morts de gana i de fred, i són capaços d'anar de caça encara que la seva naturalesa no sigui valenta i coratjosa. Quan troben la presa, la volten, l'ensumen, s'hi acosten i la sedueixen fins aconseguir menjar-la. Quin plaer per aquests éssers aconseguir menjar allò que els caçadors no han pogut, tot i lluitar molt. Però quina poca dignitat i quina permanent insatisfacció.

A la primavera i l'estiu les mosques i abellots estan eufòrics, amb ganes de menjar-se la vida i d'assecar-la amb la seva fam i luxúria descontrolada. La flor que acaba de néixer es troba expoliada de tota la seva llavor i ha de morir per deixar pas al fruit. Quin engreix i empatx que agafen les mosques i els abellots. De tant que mengen han de perir el mateix dia al vespre, per al matí següent reencarnar-se altre cop en aquests petits macarrons voladors.

La naturalesa apetitosa de les preses és la causa, la responsable, la temptació, no? Aquests éssers no en tenen la culpa de ser així, és la seva essència, què hi poden fer?

Doncs jo dic, quina culpa tenen les boniques floretes de ser maques i atractives? Quina culpa en tenen les preses moribundes de tant treballar i donar-se als altres de ser la temptació dels voltors?