Sunday, 29 March 2009

Angels


Have you ever met an angel??? Segur que sí.

Jo fins ara no ho havia vist tan clar. He conegut un de petitó i un de gran. El petit té ara 2 anyets i el gran en té 22.

Quan els vaig conèixer, a l'Octubre, doncs el petit tenia 1 any i 8 mesos i era la coseta més delicada que he conegut en la meva vida. El gran tenia 21 anys.

La veritat és que em desfaig pels dos, però el què veig més sovint és el petitó, i puc assegurar ben bé que és un àngel. És la criatura més encantadora i delicada que he vist mai. És un petit tresor, una benedicció per als seus pares. Els pares ho veuen, i no poden estar més orgullosos. No havia vist mai uns pares tan conscients del seu petit tresor.

En els nens es veu més clara la delicadesa de l'ésser humà, però jo mai ho havia vist tan clar com amb el petit angelet. Amb dos anyets que té ho entén tot i ho repeteix, i és capaç d'escriure el seu nom! Escolta els contes atentament i juga amb una alegria que no havia vist mai abans. És un nen amb molt bon cor, no li cap al pit, i la seva mirada és impressionant. Tinc moltíssima sort d'haver-lo conegut, i és un gran honor per mi ser la seva cuidadora.

L'angelet gran m'estima molt, és ell qui m'ha trobat i em fa sentir molt feliç. És molt tendre i encara que no conegui l'angelet petit, està entusiasmat amb ell. Estimo moltíssim els dos angelets.

Bufff, quin post més tou... però ara mateix no hi puc fer més xD


Monday, 23 March 2009

Still alive

I am back, hopefully this time I will keep updating the blog more often...

A la meva vida estan passant força coses, i la veritat és que m'he emmandrit amb el blog. En aquests mesos han passat tantes coses que no cal dir res, o sí? Ha nevat a Londres, han mort uns quants famosos i molts que no ho són. També han nascut bebés, i jo en cuido uns quants que tenen dos anyets i estimo com si fossin els meus fillets.

Obama està al poder i l'altre dia va felicitar l'any nou persa-iraní (Nowruz) amb respostes de bon rotllo i de mal rotllo també (sempre hi haurà gent desagraïda...).

El meu calendari dels bombers està a punt de passar pàgina (encara que tots els bombers estan molt guapos), i sembla que força gent que conec està patint l'alèrgia primaveral. Jo avui estic a casa perquè sembla ser que el peix que vaig menjar ahir em va sentar malament, així que tinc l'oportunitat d'escriure al blog. Sembla mentida el cansada que estava, he aconseguit dormir unes setze hores i encara tinc son. Suposo que és la suma de molts factors.

Fa un dia ventós i gris, però la setmana passada fins ahir va ser increïblement assolellada, si més no força dura a la feina. Suposo que el sol em va ajudar a ser forta.

La meva fillola esà guapíssima.

He vist unes quantes pel.lícules dignes de comentar al blog, entre elles Gran Torino. Fantàstica, I love you Clint.
Vaig tan cansada que em dormo al bus i a les nits quan em fico al llit no puc ni llegir, així que la lectura la tinc completament abandonada...

A casa les coses han canviat. But I will always love you, Jordi, tu ho saps. Sempre seràs el meu Jordi.

Ens veiem aviat. Dedico aquest comentari a les ànimes que pateixen. La felicitat hi és, no ho dubtem.