Sunday, 20 March 2016

Youth loves what eld hates

Forgiveness, clears our souls, mends our minds, calms our hearts.

Judgementallity, rules our lives, embraces our actions, files our believes.

Karma, determines our actions, teaches about the consequences, endorses the bold.

Sympathy, softens our feelings, leads to understanding, makes us happy.

Memories, show us our truth, make us nostalgic, set our future.

Time, runs our world, changes everything, holds our destiny.

The world we know one day will become something else...


Sunday, 17 January 2016

Travel

While being weak, learning from geniuses' energy, admiring them, listening to the universe music, sighing...

My joy is my pain, never letting me go... Always wanting freedom, but never being brave enough to get there, why?

Tired of this emptiness, of my apathy, of my material weakness. They use it for joy, why can I not do the same? Why do I get slave of my own chains?

I bloody create them. I say I am generous, because other people's happiness is my own happiness, but this is only partly true...

Oh my... My complaints are useless... My voice is cracking in front of my cowardice. Just let me be! I tell myself... Let me be!!!

Wednesday, 7 October 2015

Wings of time

Sometimes I wish I could fly, and soak my sorrows with the steady wind. Crossing mountains, clouds, following the starlings´ flocks, forgetting what stays behind, only looking ahead, above and below.

Sometimes I wish I could admire the world from above, feeling only the lightness of its beauty. Letting others feel their heavyness, forgetting mine, my condition as a being made of matter.

Sometimes I wish I could become another creature of light, a beautiful animal, an old tree, or a tiny fly, and experience what real life, with another conscience, feels like.

Sometimes I wish I could wash the pain, like the time when goes bye. Covering the universe like the most powerful god, with its humble non-stopping pace.

Sometimes I wish I could not be afraid of anything and feel brave like a lioness when is following its prey, like a fir tree when is breathing during the winter, like the river when is meeting the ocean.

Sometimes I wish my tears would empty my heavy heart, but I can't. I need to see the world feeling happy, but my short sight is blurring eveything before me.

Sometimes I wish I could feel the lightness of the light forever.

Monday, 6 July 2015

Verd fluorescent

Matisat amb blau, o groc, contrastat amb lila i vermell, acompanyat per marró i gris, i sempre amb el fons de blanc i negre.

Si el blau és coratge, el verd és alegria, el vermell és paciència i el lila, amistat... Ningú ha dit que els colors vulguin dir res, perquè són un espectre que veiem nosaltres amb el nostre filtre, i cadascú amb el seu. Així que el taronja pot relaxar, el blau animar i el negre il.luminar.

Perquè no som iguals, perquè sí ho som, però perquè el respecte és essencial, així és com el verd fluorescent té gust a gamba, el groc a pistatxo, el rosa a sardina i el blanc a espinacs. L'aroma de menta és del color del sol, i el perfum de mostassa i gingebre barrejats, són del color de la lluna.

La meva taula de fusta vola per les nits acompanyada dels cants de la Perla, i el llac de la muntanya fa ombra a tots els animalets del bosc de les bruixes de sota de casa.

Trobarem que un no, pot ser el sí més gran del món, i mentre es viu s'espera, i quan es descobreix el seu final, és com una columna de l'inrevés on tot el que no s'ha fet, té possibilitats de fer-se. No cal patir pel que no s'ha fet. Potser no calia, potser ja estava fet, i per què s'havia de fer?

L'avorriment és producte de la creativitat, i les estructures són el resultat dels somnis. Quan anirem a pescar? Quan no quedin peixos al riu. Quan el riu s'hagi transformat en una fulla verda fluorescent, contrastada amb lila i vermell, matisada amb blau o groc, acompanyada per marró i gris, i sempre amb el fons de blanc i negre.

Tuesday, 19 May 2015

Dark Luc

Sóc gran, negre i em tenen por. Però jo tinc més por que els altres. Sóc molt bo, molt tendre, i estimo moltíssim als meus "protectors", però no puc evitar-ho. Veig el "diable" i m'espanto fins al punt de fer-me mal. No recordo qui o què va poder torturar aquesta pobre animeta meva. A nivell universal les injustícies no existeixen. Jo això no ho sé, i per això a casa i amb els meus "protectors" sóc feliç. Però, si veig un dels altres, em torno boig! Quan em curaré? No ho sé... Però, és que m'he de curar? Jo només vull córrer i rosegar ossos!

Ara tinc gana, però la son em venç, aniré al sofà una estona a descansar. Ai, que tinc pipi... Esperaré a que em treguin, no tarden mai més d'una estoneta. M'estimem molt i sóc molt feliç. Ja sortim! Que bé, que bé, que bé! Ui quina olor per aquí, i això, què és? No m'agraden les caques dels altres. Quin descans poder fer pipí! Ui, perill!!! rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr bupbupbupbupbupbupbupbupbup.... Ja ha marxat, que bé! Anem!!!

Adoro les carícies i sempre me'n donen, i aquest salmó tan bo...! Anem a jugar? Et porto la cordeta, me la llences? Quantes coses... Caic rendit i somio... Corro i corro, em persegueix una manada, no trobo sortida, em mosseguen i no puc respirar... Però sempre noto aquesta mà que em calma. Gràcies, us estimo.

Wednesday, 13 May 2015

Lion

A big lion is looking down at you, from the north, from the cool, from the clouds. Never looking over you with pride, but with hope, with caring soul, with humble eyes, watching your steps, in case you decide to go to see him back one day.

Be patient, don't feel afraid, be yourself and confident. The lion is your angel, your compassionate light. Your soul is waiting for the right time, while life is happening every day. Ride your life, the lion will be your guide.

Among the stars you will see his deep eyes, eternally watching over you, as he has always done, but you never knew before, until now. If you look up, he will show you the way, but you have to look up, towards north, towards the cool, to the clouds, to the stars, and then, you will find the path to follow.

Remember you haven't lost your track. You have the knowledge of your fate. And it will reveal to you every day, when you patiently and fully live your life. Look up! The lion is smiling back at you.

Thursday, 7 May 2015

Presoneres i presoners del mal

Per fer aquest post m'he inspirat en el reportatge Els internats de la por, no apte per a persones sensibles, però sí pels que, tot i essent sensibles, volen conèixer una veritat amagada i no reconeguda.

Criatures desvalgudes, fills i filles d'una guerra, on els guanyadors, s'asseguren que no quedi ni rastre dels perdedors, si no pot ser físicament, doncs ideològica. Nenes i nens repartits per sexe en presons, camps de concentració, que durant el règim franquista, eren coneguts com a "internats".

Alguns eren fills de presos polítics, altres fills de mares solteres, o dones com deien ells "caídas o en riesgo de caer", que serien prostitutes o dones violades. En alguns altres casos, simplement els pares eren molt pobres i no tenien altra opció que internar-los, i d'altres suposo que els pares creien que era la millor opció pels fills (ja que Franco no en donava massa més).

En els casos més extrems de nens orfes, de famílies pobres o fills de presos i dones desamparades, en el reportatge destaquen sobretot els col.legis religiosos públics, orfenats, preventoris antituberculosos i centres d'Auxilio Social, tots ells dirigits per l'Església, com a pacte entre Franco i aquesta, perquè s'encarregués de l'"educació i cura" d'aquestes pobres animetes. Els internats privats eren la opció que Franco donava a les famílies més acomodades, però mai van ser tampoc un referent de bones tècniques pedagògiques i educatives, doncs la tendència de l'època era la disciplina pura i dura.

Pallisses fins a deixar-los exhausts (o vés a saber), abusos constants, violacions, humiliacions davant d'altres nens, fam i set, tortures, explotació laboral (amb l'excusa de l'ensenyament d'un ofici), adoctrinament franquista, experiments mèdics com si fossin conillets d'índies, alguns fins i tot van ser ingressats a l'hospital psiquiàtric de Sant Boi, patint constants tortures (camises de força, electroshocks, sedacions), venda de nens a terratinents i propietaris per a durs treballs al camp, i un llarg etcètera...

Tot maquinat entre el règim franquista i l'Església per destruir el que quedava dels "rebels", per adoctrinar, per fer diners a base d'explotar aquesta pobra canalla enriquint l'Església, ja que el país havia quedat devastat després d'una guerra civil amb autarquia durant la postguerra franquista, sense rebre cap ajuda de l'estranger.

Psicòpates dels dos sexes disfressats amb sotanes i hàbits, maltractant desmesuradament i amb impunitat absoluta unes nenes i nens només culpables d'haver nascut en un mal lloc i un mal moment, però totalment innocents en la seva essència, com a criatures menors que eren. Animetes víctimes d'un terrorisme real, que ha deixat seqüeles en les seves vides, i que ha omplert de pànic els anys més tendres de la seva vida.

Un horror que no ha estat admès per cap polític en aquest país anomenat Espanya, i que una bona part, encara creu que tot això va ser una bona cosa. Cruel, ignorant, assassina i tancada Sefarad... La "Santa Inquisició" va fer tant de mal, com la seva continuada herència, que encara no ha acabat...


El meu pare i els seus germans, també van ser víctimes de l'educació en internat, els quatre nois van ser ingressats a les Escuelas Pías de Puigcerdà, i la nena a les monges de Núria (cap dels dos centres exerceix d'internat actualment), allà dalt a la muntanya, ben lluny de Barcelona, casa seva.

Tot i ser entitats de pagament i privades, i rebent una educació més o menys correcta en moltes matèries, en aquests internats també s'hi estilaven algunes de les pràctiques anteriorment anomenades. El meu pare no em dirà mai del tot el què va viure o veure allà dalt, però sé de primera mà que va patir molt.

Quan mon germà i jo érem petits, una de les amenaces que més por ens feia era quan ens deia "te voy a enviar a un internado", normalment dirigida al meu germà quan suposadament es portava malament. El Dani era simplement un nen molt actiu, mogut i intel.ligent, cosa que quedava fora de la comprensió del meu progenitor en aquells moments, sense cap dubte, gràcies a l'educació desmesuradament repressiva, disciplinària i basada en el càstig enlloc del premi, que va rebre als escolapis.

Com de gran devia ser el terror que el meu pare va patir, i que ens transmetia a través d'aquella paraula: internado...? Quant havia hagut de sofrir ell, per demostrar que aquest era el càstig més dur que un nen podia rebre...? Què li havien ensenyat allà, a part de l'adoctrinament franquista, números, lletres, historia i geografia, religió, i esports com futbol, esquiar i boxa...? Una disciplina que ratllava la tortura...

El meu pare va aprendre a cops forts i reiterats. Com els seus companys. Això no és bo de cap manera. Als nens no se'ls ensenya la violència, ni tampoc amb violència. El meu pare era un nen sensible i va patir molt. Tant abans com ara, no ha pogut suportar mai els uniformes, siguin de l'autoritat civil o siguin eclesiàstics. Abomina els capellans i l'Església, i pateix infinitament i de manera irracional davant les repressions estatals.

Mai em dirà tot el que va passar. No crec que ho pogués suportar. De cinc germans que eren, dos nois i la noia ja no hi són. Més cops durs pel meu pare -si ja n'havia rebut pocs-, i que fan pensar que aquesta educació nefasta hi ha tingut molt a veure.

Això també resulta dolorós per a mi, però tot s'hauria de saber, jutjar, condemnar els botxins -encara que siguin morts per edat-, i demanar perdó de manera oficial i sincera a totes aquestes víctimes d'una bogeria insana i devastadora, que ha deixat seqüeles per a unes quantes generacions.