

Durant un mes, més o menys, s'ha fet un seguiment de la colònia salvatge-autòctona d'eriçons europeus que viu al zoo de Barcelona. Sembla ser que és una colònia que duu (que se sàpiga) al voltant de cent anys vivint a les instal-lacions del zoo i la Ciutadella.
El Rubén i jo hem participat amb l'Equip Verd del zoo en aquest seguiment durant aquestes quatre o cinc setmanes. Ha estat una temporada de calor i s'ha pogut fer entre els mesos de setembre i octubre, sense el risc de que s'amaguin als seus caus per hivernar.
Cada vegada que hem anat, el Rubén i jo n'hem agafat un (fins i tot un dia en vam trobar dos), i la veritat és que fa molta il.lusió poder veure com encara hi ha animalons salvatges en una ciutat com Barcelona. El Rubén és tan bo trobant bestioles, que un vespre càlid i humit va trobar granotetes que havien sortit de les seves basses.
Van venir els reporters de "La Vanguardia Digital" el dia que vam trobar els dos eriçons, i els de BTV el dia que vam trobar-ne un i les granotes. El Rubén és molt traçut amb les bestioles.
Els anys que jo he viscut a Londres he tingut el privilegi de veure tot tipus de fauna, qualificada en un país com el nostre de salvatge, que en aquesta ciutat és més ben aviat urbana: guineus, corbs, esquirols, galls d'indi i, fins i tot en parcs com a Richmond o Hampstead Heath, cèrvols, conills, rucs, cavalls, i més que ara no recordo (sense oblidar els ratolins típics de dins les cases).
Per no deixar-nos malament, compensa aquí dalt a Collserola, que hi tenim senglars. I em nego rotundament a comptar les gavines o els coloms com a fauna salvatge a preservar.
En fi, veure animalets i una mica de verdura sempre és molt estimulant. Ho necessitem de veritat. I s'ha de donar les gràcies al Josep i l'Equip Verd del zoo, per realitzar activitats d'aquest tipus que donen esperances de vida fora de la humana, que predomina per tot arreu.